Tradicionals

• Estafa de la "estampita".
  • La víctima és abordat per una persona que aparenta ser disminuït psíquic, que ensenya una borsa plena de bitllets de mil. L'estafador, no dóna cap importància al que duu dient-li a la víctima que en la borsa duu "estampitas". És en aquest moment quan altre casual ciutadà s'acosta i convenç a la víctima perquè li compri la borsa a l'estafador i fins a li acompanya al banc perquè no li passi gens. Quan la víctima obre la borsa comprova que no conté bitllets sinó tacs de retallades de paper.
•   Els "trileros".
  • Freqüent en fires i mercats. Un grup de llests posen en una taula o caixa de cartró, tres cubilets, una bola petita i comencen a fer com si apostessin a endevinar sota quina cubilet està la bola, guanyant sempre. Quan et convencen per a jugar sempre encertes fins que jugues una quantitat important. L'estafador que mou la bola té una habilitat especial per a ocultar-la de manera que mai encerti la persona que aposta.
• Estafa del Nazaré.
  • L'estafador crea una societat mercantil que comença a efectuar compres a uns incauts proveïdors, abonant al principi les primeres adquisicions en efectiu, fins que s'aconsegueix obtenir la confiança d'aquells. Els proveïdors estan encantats amb que els paguin amb diner efectiu gens més lliurar la comanda, així que no protesten quan els fa una compra realment gran i empra com forma de pagament lletres de canvi i pagarés, domiciliats contra comptes bancaris sense fons i , abans que venci el primer termini, l'estafador ha venut tot a mitjan preu i ha desaparegut.
• Estafa del "Tocomocho".
  • L'estafa sol desenvolupar-se en llocs de trànsit (estacions, caixers, etc.) Una persona se't acosta amb un bitllet de loteria premiat i que per les presses no pot cobrar. L'amic vol vendre-te'l per molt menys del premi que conté. Per a donar major credibilitat interromp altre aparent transeünt (ganxo) que sol afirmar l'autenticitat del premi exhibint un llistat de bitllets premiats en un periòdic antic. La víctima accedeix a aportar la quantitat dels diners premiats i quan va a recuperar-lo a la finestreta de la loteria comprova que el bitllet és fals.
• Estafa de l'instal·lador.
  • Els estafadors es personen en el domicili de la víctima. Van vestits amb un mono de treball i normalment manifesten ser instal·ladors d'una empresa de gas i vénen a realitzar una revisió tècnica. Normalment es limiten a canviar un tros de la goma del gas i posteriorment cobren preus abusius. Comprovi que realment són els operaris de l'empresa subministradora; una bona forma de discriminar els instal·ladors oficials d'empreses de subministrament de gas o electricitat respecte d'aquells fraudulents es demanar sempre que us carreguin l'import de la inspecció i/o treballs realitzats a la factura mensual. Els instal·ladors-inspectors oficials us realitzaran aquesta gestió sense cap problema, els no oficials us demanran l'import en metàl·lic. Davant cap dubte truqueu als números telefònics d'atenció al client de les empreses de subministrament

Estafes amb diners y targes

• Billets tintats.
  • S'ensenya a la víctima un maletí ple de cartolines negres. La primera és un bitllet enfosquit amb tinta que al mullar-lo amb un producte màgic es converteix en un bitllet de 1000 duros. Se li oferix per un mòdic preu el maletí i el producte per a netejar-los, però tots els altre so simples cartolines negres.
• Estafa del reemborsament.
  • Les víctimes, paguen 60 € cadascun per a rebre contra reemborsament una «invitació» per a acudir a un congrés benèfic, suposadament organitzat per una agència informativa que desconeixia l'assumpte, en el qual anaven a rebre un premi valorat en 2.000 €.
• Estafa de l'e-mail i la targeta visa.
  • Reps un e-mail informant-te que se't va a carregar en compte una compra feta amb la teva VISA però que tu no has fet. Et dóna un nombre d'informació suposadament gratuït del tipus 90- 6234567 que resulta ser un 906 molt car. En comptes d'això, si haguessis anat al teu banc i haguessis anul·lat el pagament directament no t'arribaria una factura de telèfon engruixada.
• Estafa del llaç libanès.
  • La manera en la qual es perpetra és la següent: els estafadors introduïxen el anomenat "llaç" que sol ser, la majoria de les vegades, una cinta magnetoscópica, generalment pel·lícula de cassettes de vídeo perquè el caixer no reconegui la introducció d'una targeta en el mateix.
    D'aquesta manera, la víctima, quan arriba al caixer per a realitzar qualsevol transacció, de seguida comprova que la targeta s'ha quedat embussada en la ranura i que no pot operar.
    En aquest moment, apareix un dels estafadors, fent-se passar per bon samarità i oferint-li ajuda. Li facilita el seu telèfon mòbil i li diu que es comuniqui amb la sucursal bancària perquè allí li ajudin".
    A l'altre costat de la línia es troba el segon estafador, que li demana a la víctima que marqui vuit xifres en el telèfon; les últimes quatre deuen ser les del nombre de seguretat de la targeta de crèdit.
    Quan s'ha realitzat aquesta operació, la víctima contempla amb estupefacció que, malgrat tot, la targeta de crèdit no és retornada pel caixer, així que finalment abandona el lloc, moment en el qual els estafadors aprofiten per a recollir la mateixa i utilitzar-la, al conèixer el codi d'accés a la mateixa.
• Duplicat de la banda magnètica.
  • Duplicat de la banda magnètica: En aquest cas es tracten de tècniques més sofisticades i, per tant, proporcionen beneficis més sucosos. "Basti amb recordar l'escàndol que va suposar la detenció d'una banda d'estafadors que duplicaven les dades de les targetes d'un peatge de l'autopista A-7".
    La manera d'operar? Senzillament tenien a dos persones "compinxades" que, en la cabina de peatge, "duplicaven" les targetes de crèdit amb un lector de bandes magnètiques portàtil, de petites dimensions.
• La silicona.
  • La "silicona": Menys artesà i complicat que els anteriors, consisteix senzillament a introduir qualsevol tipus d'objecte que impideixi la sortida de diners del caixer automàtic.
    "Una vegada que l'usuari, desesperat, abandona el caixer automàtic, els estafadors aprofiten per a desbloquejar la terminal i treure els diners".

Possibles estafes en les línies 806.

• Ofertes de treball.
  • Se anuncian generalmente en las páginas de ofertas de empleo de los diarios. Los teleoperadores realizan un largo cuestionario, prolongando al máximo la duración de la llamada. En ocasiones, solicitan incluso una fotografía o un currículo por escrito para dar una apariencia de credibilidad al timo. Pero en realidad, nunca se recibe respuesta ya que los trabajos no existen.
• Regals i premis.
  • L'usuari rep una cridada, una carta o un e-mail on se li informa que *haganado un sorteig o que una empresa ha decidit fer-li un regal. Per a més informació, una línia 906. La cridada a aquest nombre pot tenir diversos resultats: una convocatòria a una presentació comercial on s'intentarà que l'usuari compri un producte, l'assistència del qual és indispensable per a rebre el regal; l'explicació que el regal consisteix en diverses nits en un hotel o apartament, però amb la condició d'abonar el menjar o unes suposades despeses de gestió; la confirmació d'un fantàstic regal, del que únicament caldrà pagar unes despeses d'enviament sospitosament alts; i fins i tot un llarg missatge gravat que avisa que totes les línies estan ocupades.
    
• Pàgines Web 'gratuïtes'.
  • Nombroses pàgines Web, generalment eròtiques o pornogràfices, que s'anuncien com gratuïtes condicionen el seu visionat a que l'usuari instal·li en el seu ordinador un programa, ocultant o dissimulant que la funció del mateix és desconnectar el mòdem per a tornar-lo a connectar a Internet, però a través de línies 806. Tenint en compte les elevades tarifes d'aquestes línies, l'internautes pot arribar a pagar fins a més de 60 euros per una hora de connexió a la xarxa.
• Línias eròticas.
  • En ocasions, el que es presenta com una conversa eròtica es reduïx a un simple enregistrament. Així mateix, qui atenen aquests telèfons fan el possible, com en la resta de línies 806, per perllongar al màxim les cridades.
    

Estafes amb vendes

• Estafes multinivell/piramidals.
  • Pretenen fer-te venedor d'un producte exclusiu i molt car. El negoci que et proposen no és que benes uns pocs tu mateix, sinó que captis a més persones perquè embenen ells, prometent-te un percentatge dels benefici que generin.
• Estafes "Inverteixi en borsa i faci's ric ràpidament sense arriscar".
  • Un supòsit expert corredor de borsa t'informa confidencialment que disposa d'informació privilegiada de certes companyies que va a fer que pugin en la borsa una barbaritat. Solen ser persones persuasives i amb dots de comunicació, de manera que al final li confies els teus estalvis. Després poden passar diverses coses: Que desaparegui amb ells i no tornis a veure'l, que la borsa sigui l'encarregada que les teves flamants accions  adquirides fa poc no serveixin per res, o bé que hagi sort i guanyis de casualitat alguns diners.
• Estafes amb antiguitats o relíquies.
  
  • Les antiguitats i relíquies són un dels objectes preferits pels *estafadores/, ja que si es dóna amb una persona prou ingènua, és molt fàcil fer passar un llibre vell en alemany per la segona Bíblia que va imprimir Guttemberg. Pel que fa a les relíquies religioses, la cosa és encara més senzilla per a l'estafador, ja que l'afany de posseir articles religiosos que van pertànyer als sants fa que la raó s'esmussi.
• Estafes amb llibres.
  • Podem distingir dues versions, d'una banda està el venedor d'enciclopèdies a domicili, que en nom d'una coneguda editorial, oferix una enciclopèdia a un preu de "ganga", això sí, pagadores en efectiu. Després de fer efectiu el total de l'import, l'enciclopèdia no serà servida mai
    L'altra versió és bastant més macabra, ja que l'estafador sense escrúpols llegix les esqueles del periòdic i va a casa del difunt a lliurar una Bíblia carísima que suposadament el finat acabava de comprar. Moltes vegades els familiars, emocionats, decideixen conservar aquest últim record i accedeixen a pagar-la per ser l'últim desig del ser volgut.